18/10/2016. Sant Pere Claver – Institut Docent i Recerca celebra la I Jornada sobre “Atenció a la salut mental dels refugiats” (web) amb l’objectiu de crear un espai de reflexió i d’intercanvi centrat en els les dificultats i els reptes que planteja aquesta atenció als refugiats, un col·lectiu sensiblement vulnerable a patir trastorns mentals degut a una migració forçada a causa de conflictes, bèl·lics i socials en els seus països d’origen.
La jornada, que té lloc a l’Auditori de la UPF del Campus de la Ciutadella, ha congregat a més de 350 assistents els quals han seguit un ampli e interessant programa de conferències, debats i taules rodones a càrrec d’experts nacionals i internacionals en l’àmbit científic de l’atenció a la salut mental (fotografies jornada)
Durant la inauguració d’aquesta trobada, Pere Benito, President del Patronat de Sant Pere Claver, ha volgut començar la seva intervenció agraint a tots els ponents la seva col·laboració i participació a la jornada. Benito també ha aprofitat per remarcar tres aspectes claus per dur a terme una bona assistència psicosocial de les persones refugiades: “per donar un pas endavant en aquesta problemàtica social cal demostrar que aquest problema existeix, cal organitzar la prevenció i cal sensibilitzar a la població”.
Benito ha donat la paraula a Alba Martínez, Tresorera del Fons Català de Cooperació al desenvolupament i Tinenta d’Alcaldia de Sant Boi de Llobregat, la qual ha desitjat una jornada molt profitosa i ha recordat la importància de treballar conjuntament tots els professionals i les institucions “per restituir els drets de la població refugiada i ajudar-la a recuperar la seva dignitat”. Martínez també ha recordat la importància de no assistir i tractar a les persones “sense noms i sense rostre” sinó de fer aquesta assistència des de la proximitat i coneixement de la persona que requereix aquesta ajuda.
Gemma Tarafa, Comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, ha participat també durant la inauguració d’aquesta I Jornada sobre “Atenció a la salut mental dels refugiats”. Tarafa ha remarcat que “estem preparats per donar atenció al col·lectiu refugiat i podem fer-ho, però que encara cal més sobirania i més competències”. Seguidament, Tarafa ha exposat alguns dels reptes que tenim en relació a l’atenció dels trastorns de la salut mental dels refugiats com és el cas de la necessitat d’una estreta col·laboració entre centres d’acollida, institucions i professionals sanitaris per millorar la detecció i prevenció dels trastorns que pateixen les persones refugiades no només quan arriben si no també els que poden sorgir mesos més tard.
Joseba Achotegui – Psiquiatre, Director del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de Sant Pere Claver – Fundació Sanitària i Secretari General de la Secció de Psiquiatria Transcultural de l’Associació Mundial de Psiquiatria- ha donat pas a les primeres intervencions de la jornada: les ponències dels experts en l’atenció a la salut mental Boris Cyrulnik i Rachid Bennegadi.
Intervenció de Boris Cyrulnik, expert en resiliència
La trobada científica ha escalfat motors amb la intervenció sobre “Vulnerabilitat i resiliència” de Boris Cyrulnik, neuròleg i psiquiatra i actualment Director d’estudis de la Facultat de Ciències Humanes de la Universitat de Sud-Toulon (Var) i responsable de l’equip d’investigacions en etologia clínica de l’Hospital de Toulon (llegir entrevista).
Com ha remarcat Achotegui, la història personal de Cyrulnik està molt vinculada al concepte de resiliència: “de nen va ser víctima del nazisme i va ser refugiat i per això coneix en pròpia persona el patiment de les persones en situacions extremes”.
Cyrulnik ha estructurat el seu discurs sobre vulnerabilitat i resiliència en tres eixos principals i des del punt de vista biològic, neurològic, cultural i històric: què succeeix abans de la situació traumàtica que viu una persona i què passa durant i desprès d’aquesta situació.
Segons Cyrulnik parlar de resiliència es parlar de la convergència de diferents factors que pot conduir a la persona que ha patit un situació traumàtica cap a un nou desenvolupament positiu. En definitiva, la resiliència parla sobre “què som i què ens envolta i quins factors ens ajuden a realitzar una transició bona que permet superar el trauma que s’ha viscut”. Quan no es es generen els factors necessaris per aconseguir aquesta resiliència llavors es quan sorgeixen els trastorns psicosocials.
En definitiva, la resiliència defineix la capacitat de l’ésser humà per a superar els traumes viscuts i dóna pas a un creixement que no hagués estat possible sense haver patit aquesta situació negativa.
En el cas de la població refugiada, Cyrulnik ha remarcat molt la situació que viuen les dones embarassades i que es troben en una situació de conflicte bèl·lic i com aquest entorn desfavorable genera un estrés a la futura mare i una “cascada de traumes” que afecta directament al desenvolupament emocional dels nadons trastocant el seu nínxol sensorial. Davant aquesta cascada de factors es pot arribar a una victòria de la resiliència o un fracàs de la mateixa.
“La resiliència és possible, no es fàcil però és possible. Si proposem un altre embolcall la majoria dels infants recuperen el seu bon desenvolupament. Si els abandonem es convertiran en delinqüents”. Per això, segons Cyrulnik, calen decisions polítiques adequades que garanteixin i fomentin la integració de les persones migrades en els nous països d’acollida.
Durant la seva intervenció a la jornada, també ha parlat dels diferents sistemes d’acollida dels refugiats que s’estan portant a terme avui en dia destacant el de la integració com el més òptim per la resiliència. Un sistema que fa que el nou país que acull al col·lectiu refugiat l’escolti, el conegui i li permeti continuar amb la seva cultura d’origen.
Competència cultural i pràctiques clíniques, Rachid Bennegadi
La segona intervenció de la trobada ha estat la de Rachid Bennegadi, Director d’Investigació del Centre Françoise Minkowska (París) i Secretari General de la Associació Mundial de Psiquiatria Social. Bennegadi ha participat abordant la competència cultural i les pràctiques clíniques necessàries pel tractament de les patologies mentals que poden afectar a les persones refugiades.
En aquest sentit, Bennegadi ha recalcat la importància de la visió humanista en l’atenció a la salut mental dels refugiats. “Dominar les competències culturals, ser empàtic i comprendre el patiment del pacient són claus. Per aconseguir-ho hem de ser més capaços d’escoltar a la persona que tenim davant. Primer la persona i desprès la cultura”. Segons Bennegadi existeixen diferències socioculturals però cal veure com es pot fer confrontacions: “és complicat, però es possible i ens hem de centrar en la persona que necessita de la nostra ajuda per donar-li l’atenció psicoterapeuta que necessita”.
Bennegadi ha tancat la seva intervenció remarcant també altre factor segons ell molt important en l’adequada atenció a la salut mental del col·lectiu refugiat: el feedback del pacient doncs és clau per avançar en el tractament i l’assistència.