Utilitza elèctrodes de superfície per registrar l’activitat elèctrica dels músculs o nervis, mesurant la velocitat dels senyals nerviosos. Aquest examen proporciona informació sobre la quantitat i velocitat de la conducció nerviosa.

Enregistra l’activitat elèctrica dels músculs mitjançant una agulla o elèctrodes de superfície, detectant patrons normals o indicatius de lesió neuromuscular.

Conegut com a “jitter”, s’efectua amb una agulla que explora una sola fibra muscular, essent precís per a diagnòstics com la miastènia.

Avalua els canvis en l’amplitud de la resposta nerviosa a través d’elèctrodes de superfície, detectant condicions patològiques per la disminució gradual de l’amplitud.

Un reflex d’estirament muscular, s’avalua amb elèctrodes usats en proves de conducció nerviosa, essent útil per detectar radiculopatia a les vèrtebres lumbars.

Es produeix estimulant el nervi supraorbitari, usant els mateixos elèctrodes que en els estudis de conducció nerviosa, i és recomanat per a neuràlgia del trigemin, neuropaties, paràlisi facial, ictus, Parkinson, esclerosi múltiple i neoplàsies del tronc cerebral.

Es produeix estimulant el múscul bulbocavernós amb elèctrodes, diagnosticant lesions en el nervi pudent i disfunció sexual d’origen neurològic.

Generada amb tècniques d’estímul adequades i els mateixos elèctrodes d’altres estudis, avalua la conducció en la porció proximal dels nervis motors per diagnosticar polineuropaties i radiculopaties.

S’obté amb estímuls elèctrics que activen glàndules sudorípares, mesurant canvis en la resistència galvànica de la pell amb elèctrodes de superfície. És útil en la investigació de neuropaties perifèriques, com les urèmiques i diabètiques, així com altres patologies del sistema nerviós central.