Cristina Páez va ser treballadora social en el CSMA de Sants de Sant Pere Claver – Fundació Sanitària durant quinze anys i actualment és Directora Tècnica de la Fundació Privada Salut Mental Catalunya. Diplomada en Treball Social per la Universitat de Barcelona i amb un Postgrau sobre Salut Mental i Immigració, aporta una trajectòria de 30 anys d’experiència en l’assistència de persones en risc d’exclusió social i, específicament, el l’àmbit de la salut mental. Recentment, ha publicat el llibre “Ales de paper. Una altra mirada cap a les persones que pateixen trastorn mental”.
Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental 2018, Cristina Páez ha participat en els actes del Mentalitza’t 2018 durant la Sessió Clínica inaugural del curs acadèmic 2018-19 del Departament de Salut Mental de Sant Pere Claver – Fundació Sanitària. Páez va presentar el seu llibre “Ales de paper” i va reflexionar sobre les dificultats i reptes als que s’enfronten els professionals del treball social en l’àmbit de la salut mental.
Com definiries aquesta altra mirada cap a les persones que pateixen trastorn mental de la qual parles en el teu llibre?
“Ales de paper” és un llibre que pretén oferir una mirada plena de capacitats, possibilitats de canvi i millora cap a les persones amb trastorn mental sever, un col·lectiu històricament caracteritzat per aspectes com la cronicitat, l’aïllament, l’estigma i el deteriorament físic i cognitiu.
Què pot aportar "Ales de paper" als professionals que atenen a aquest col·lectiu?
Ens planteja actituds més dinàmiques, plàstiques i creatives amb la persona atesa. Ens convida a sortir dels despatxos per intervenir en l’espai natural de la persona, a la seva llar i amb la seva família. I també a atendre i entendre les motivacions de canvi que té la persona i a acompanyar-la al llarg del temps en aquest procés per aconseguir-ho.
El llibre pretén posar l’accent en l’ésser humà -en les seves capacitats i possibilitats- i també en les intervencions socials i comunitàries fetes a mida per cada persona atesa i amb els professionals que hi intervenen. Cal que els diferents professionals de l’àmbit sanitari i social ens permetem el luxe de dissenyar estratègies d’intervenció innovadores a la comunitat i a l’entorn d’aquests grups de població més desafavorits.
“Els professionals de l’àmbit sanitari i social han de dissenyar estratègies d’intervenció innovadores a la comunitat i a l’entorn pels col·lectius més desafavorits”
Com creu que ha de ser la intervenció del treballador/a social en l'àmbit de la salut mental?
El llibre aporta una visió rica i constructiva del paper del treball social en l’àmbit de la salut mental, on el treballador/a social és una peça clau en el procés de transformació i millora de la persona amb trastorn mental. La nostra és una professió polièdrica que té una mirada global i integradora de l’ésser humà i de les seves necessitats. Aquesta amplitud de visió ens dóna la possibilitat de focalitzar-nos en les necessitats i anar obrint el zoom cap a la seva posició en relació a les diferents xarxes naturals que l’envolten.
Què aporta el treball social a la salut mental?
Una relació assistencial que treballa el vincle amb la persona atesa, que dóna temps als processos de relació i de canvi, que té en compte a la persona com a principal subjecte de canvi i objecte d’intervenció. També l’expertesa en el coneixement del funcionament de les diferents xarxes socials, sanitàries i comunitàries a més de fer arribar el batec d’aquestes al sí dels equips de salut mental que, sovint, treballen tancats en la seva realitat assistencial.
Entre altres temes, al llibre abordes el treball social a domicili. Com consideres que ha de ser aquesta atenció domiciliària?
Com ens deia Mary Richmond als inicis de la nostra professió “hem de saber com és l’entorn de l’usuari per entendre’l i atendre’l adequadament”. Al llibre faig la distinció entre domicili que prové de domus -espai físic en el que vivim- i llar que prové de llaris -relacions familiars que es donen al voltant del foc-. I és aquí on intervenim les professions socials que utilitzem l’espai de la llar com un element més de la comunitat i, per tant, un espai de transformació.
Hem de ser conscients que avui en dia a la ciutat de Barcelona hi ha moltes persones amb trastorn mental sever, que després de patir la mort dels progenitors, es queden soles a casa absolutament aïllades. Aquest aïllament provoca un gran deteriorament de les seves capacitats relacionals i socials, s’abandonen físicament, s’alimenten mínimament i solen perdre tot contacte amb la comunitat. En aquests casos, una atenció domiciliària i un seguiment pot contribuir a millorar el seu estat.
Amb més de 30 anys d'experiència com a treballadora social, com ha vist evolucionar la professió i quins són els reptes de futur que planteja?
La professió, tot i que continua sent poc coneguda, amb els anys ha anat adquirint una perspectiva més comunitària i de defensa dels drets i deures de la persona. El treball social rescata capacitats, situa a la persona en el centre de la seva atenció i aporta el coneixement de les diferents xarxes d’atenció actuant de porta giratòria per fer arribar als equips especialitzats les necessitats de la població.
Com a professora associada del Grau de Treball Social de la Universitat de Barcelona i com a docent col·laboradora del Máster de Treball Social Sanitari de la Universitat Oberta de Catalunya també estic en contacte amb els nous professionals i els seus dilemes, plantejaments i inquietuds. Mentre la salut mental continuï sent una assignatura optativa i no troncal, no la podrem abordar com un dels àmbits centrals que estructura a l’ésser humà.
“El treball social rescata capacitats i situa a la persona en el centre per acompanyar-la a les xarxes d’atenció en salut mental”