L’atur afecta molt més a persones amb un trastorn mental, segons l’informe L’estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya. Alhora, l’atur de llarga durada provoca estrès, incapacitat de concentració i reacció, així com sensació d’inutilitat, i sumeix el treballador en un cercle viciós que li impedeix sortir fàcilment de la situació.
El Grup Sant Pere Claver ha incorporat a la seva cartera de serveis el Centre Especial de Treball Estel Tàpia, situat al barri del Raval de Barcelona, per fomentar la inserció laboral de persones amb discapacitat o un trastorn mental a través del sector tèxtil.
La inserció laboral és un repte per a les persones que pateixen un problema de salut mental, tenen alguna discapacitat o viuen en situació vulnerable amb risc d’exclusió social. La col·laboració amb Estel Tàpia permetrà ampliar la cartera de serveis del Grup Sant Pere Claver i oferir noves oportunitats als usuaris.
Una de les persones que fa anys que treballa al CET d’Estel Tàpia és Chaban Aramis, un noi de Ghana que va arribar sense papers a Espanya l’any 2004. Tot i la seva situació de vulnerabilitat, ara té una feina i es guanya la vida gràcies a la costura. “Sempre dic que l’Aramis és el cas”, diu orgullós Joan Jérez, educador social de l’Associació Estel Tàpia.
“Hi ha molt bona voluntat tant pels tècnics de la Fundació Sant Pere Claver com per part d’Estel Tàpia per iniciar aquest camí junts –comenta Xavier Muniesa, director del servei–. Nosaltres ja ens sentim part del projecte”
Com va ser el teu viatge fins aquí?
Vaig sortir del meu país, Ghana, l’any 2004. En tres setmanes, vaig creuar per carretera Ghana, Burkina Faso, Mali, Senegal, Mauritània i finalment vaig arribar al Marroc. Un cop allà ja no tenia diners, me’ls havia gastat tots per pagar el transport en cotxe. Per això, m’hi vaig quedar durant tres anys.
Què hi feies al Marroc?
Al Marroc coneixia gent, hi tenia paisans. No treballava, perquè no hi ha feina. Ens buscàvem la vida com podíem, a poc a poc. Durant aquell temps vaig intentar trobar la manera d’entrar a Espanya fins que l’any 2007 un amic em va ajudar a creuar l’estret. Recordo que vam sortir a les dues de la matinada en pastera. Érem unes noranta persones, totes encabides dins de l’embarcació. Érem moltíssima gent. Per sort feia bon temps i el mar estava tranquil.
Quan vau arribar a Espanya?
Vam arribar a les quatre de la tarda a Almeria. Però la policia ja ens va veure al mar. En arribar a port, ens van agafar i ens va portar amb autocar fins a la comissaria d’Algeciras. Ens van donar menjar i ens van cuidar. M’hi vaig estar un mes i després ens van deixar lliures. Ens van portar fins a Màlaga. Allà hi tenia un company que em va posar contacte amb un altre conegut que vivia a Barcelona. El vaig trucar i em va dir que hi podia anar. Així que me n’hi vaig anar i vaig arribar fins aquí.
Com van ser els primers mesos a Catalunya?
Vaig viure a Mollet del Vallès amb uns companys des de l’any 2008 al 2009. Em buscava la vida, no tenia res, ni tan sols papers. Vaig trobar una feina en un locutori a l’Hospitalet. Vaig treballar-hi fins l’any 2010. Però jo continuava buscant-me la vida fins que algú em va dir que havia d’anar a Càrites, on em podrien ajudar. Me n’hi vaig anar, vaig demanar cita i vaig parlar amb l’assistenta social. Em van portar al metge i l’any 2011 em van enviar aquí, a Estel Tàpia, al Raval.
Què has fet aquest temps a l’Estel Tàpia?
Primer vaig demanar ajuda, però vaig fer un curs i tot! A l’aula formativa, en Joan, l’educador social, ens va ensenyar a parlar castellà, a escriure, a treballar… Per mi l’aula formativa és en Joan. Em van ensenyar a fer servir una màquina de cosir. Jo no sabia cosir, però un dia ho vaig intentar i se’m va donar bé. Fins i tot vaig aprendre a cosir una jaqueta. Aquí em van donar feina de costura. Després de quatre anys d’estar-me aquí amb en Joan aprenent, em van dir que era el moment d’arreglar els meus documents. Vaig marxar un temps, però vaig tornar una altra vegada el 10 de novembre de 2016.
T’agrada treballar al Centre Espacial de Treball Estel Tàpia?
Sí, m’agrada. Treballo cada dia de nou del matí a cinc de la tarda. També dino aquí. Estic molt tranquil. No em molesta ningú. I estic content amb els educadors. Quan no sé alguna cosa els hi consulto i em diuen com fer-ho. En Joan, la Julieta, la María José, la Jimena… tots m’ajuden. Ja porto nou anys amb en Joan, sóc el més antic que hi ha per aquí. Estic molt content, perquè és molt bona persona. Quan alguna cosa em molesta el crido i sempre em diu que busquem plegats una solució. I quan la trobem ja no hi ha problema.
Ara que estaves fent?
Ara tenim molta feina, i m’agrada. Ara estic cosint unes bosses per la Caixa. N’hem de fer 650, però tinc altres companys de feina que m’ajuden a cosir. Tan de bo vingui més feina, perquè en volem més. M’agrada treballar. I treballar aquí m’agrada molt, perquè estic molt content amb tothom. Tan de bo pugui continuar treballant aquí.