L’equipament Cal Muns incorpora un recurs residencial amb assistència a la salut mental de persones en situació de sensellarisme.
La Residència Cal Muns, gestionada pel Grup Sant Pere Claver, és un model de servei pioner a Barcelona i la resta de l’Estat
Té com objectiu que els usuaris s’estabilitzin, guanyin autonomia i s’apoderin perquè puguin fer el salt cap a un habitatge assistit
L’equipament Cal Muns gestionat pel Grup Sant Pere Claver acaba de sumar als seus serveis tres plantes destinades com a recurs residencial i d’atenció a la salut mental adreçades a persones en situació de sensellarisme amb un grau avançat o consolidat de desestructuració degut al temps que han viscut al carrer i a la severitat de la seva exclusió social. Es tracta d’un programa pioner a Barcelona i la resta de l’Estat per la combinació del doble servei: centre residencial amb assistència sanitària de salut mental.
Carles Descalzi, gerent del Grup Sant Pere Claver, ens parla sobre aquest nou servei i sobre les principals línies d’actuació de la institució en l’atenció a la salut mental de col·lectius socialment vulnerables.
Quina és l’actuació assistencial en salut mental del Grup Sant Pere Claver?
Entre altres àmbits sanitaris, a Sant Pere Claver – Fundació Sanitària treballem per l’assistència de la salut mental. Els nostres professionals atenen a aquells usuaris que arriben a través dels circuits d’atenció primària derivats pel metge de capçalera o pel pediatre. Aquest col·lectiu correspon a la gran part dels nostres grups assistencials.
Paral·lelament també hem detectat la necessitat creixent d’assistència que tenen les persones socialment vulnerables i hem vist que si no ens apropem a elles no accedeixen a una atenció a la salut mental. En aquests casos, substituïm el seguiment de despatx per un seguiment psiquiàtric comunitari de carrer. Dins la salut mental, el nostre Grup té molt present realitats actuals com la infància vulnerable o la precarietat en salut a causa de desigualtats socioeconòmiques que, segons informes, poden arribar a crear diferències en l’esperança de vida de 10 a 12 anys entre un barri i altre. Nosaltres sempre hem treballat intensament en el districte Sants-Montjuïc, on va néixer la Fundació, i seguim donant cobertura a la salut mental d’aquests col·lectius socialment vulnerables.
“Dins la salut mental, tenim molt present realitats actuals com la infància vulnerable o la precarietat en salut a causa de desigualtats socioeconòmiques”
La infància en risc és llavors un dels col·lectius d’assistència prioritaris per a la Fundació?
Sí. És un col·lectiu vulnerable molt present en els barris més desfavorits del districte Sants-Montjuïc com La Marina o Zona Franca, en els quals l’impacte de la crisi ha estat molt dur. Informes de l’Ajuntament de Barcelona evidencien aquesta realitat de vulnerabilitat socioeconòmica.
Per aquest col·lectiu oferim assistència preventiva comunitària en salut mental abordada de forma diferent doncs parlem d’usuaris que no ens arriben i que no es fidelitzen a través del metge de capçalera. Si vinguessin derivats del metge de família segurament ja haurien incorporat uns hàbits i també estaríem parlant d’una actuació de prevenció i detenció precoç.
Com s’aborda llavors l’atenció a la salut mental d’aquesta infància en risc?
No ens podem quedar passius davant la part comunitària de detenció precoç per a aquests col·lectius esperant que vinguin a la consulta. Com he comentat, en aquests casos hem de sortir i desplegar un conjunt de serveis per treballar les necessitats del territori. És a dir, cada vegada més la salut mental s’ha d’abordar amb altres agents socials, educatius, d’oci, esportius… articulant un conjunt d’accions que van molt alineades amb el Pla de Salut Mental de l’Ajuntament de Barcelona. A què fem referència? A treballar en xarxa i en comunitat amb, per exemple, escoles i instituts dels barris on existeixen dificultats perquè els infants i adolescents no es vincularan mai a la consulta. Hem de ser nosaltres els que hem de treballar a través de la comunitat educativa amb les Associacions de Pares i Mares, amb el claustre de professors i en les hores de pati. Fins hi tot a través del nostre servei “Consulta Jove” amb el que facilitem un número de telèfon mòbil per garantir a qualsevol hora el suport i l’atenció personalitzada per part d’un professional a les consultes dels adolescents.
I ara inaugureu un nou equipament amb serveis integrals d’atenció a la salut mental?
El 7 d’abril celebrarem la inauguració oficial de l’equipament de Cal Muns, però ja fa 3 anys que està em funcionament donant servei d’atenció a la salut mental concertada amb CatSalut al col·lectiu de la infància i l’adolescència en risc. Comptem amb un equip de 60 professionals ubicats a la planta baixa i a la primera i segona planta de l’equipament. D’altra banda, el 7 de març van començar a entrar paulatinament els primers usuaris a les plantes assistencials i residencials d’acollida temporal per a persones socialment vulnerables. Es preveu que per a la inauguració oficial de l’equipament ja estiguin en funcionament totes les plantes de la Residència (3º, 4º i 5ª).
Quin tipus d’assistència s’ofereix des del recurs residencial?
Les plantes residencials de Cal Muns són un servei pioner a Barcelona i la resta de l’Estat perquè complementa el recurs residencial amb atenció sanitària per a persones en situació de sensellarisme vinculades a la xarxa assistencial, que pateixen problemes de salut mental i que no provenen d’una primera acollida. És un servei concertat amb l’Ajuntament de Barcelona i ofereix 46 places d’acollida temporal de 2 a 3 anys. Finalitzat aquest període la situació òptima seria que els usuaris finalment puguin accedir a un habitatge. L’equip professional de la Residència Cal Muns treballa amb l’objectiu de que s’estabilitzin, guanyin autonomia i s’apoderin perquè puguin fer el salt cap a un habitatge assistit com són els del programa Primer la Llar (Housing First).
Quin és el perfil de l’usuari de la Residència Cal Muns?
Son usuaris vinculats a la xarxa assistencial bé a través del segon programa que et comentava o bé perquè els identifiquen professionals socials de xarxes com Arrels, Càritas o Creu Roja. La comissió d’acceptació de casos de l’Ajuntament de Barcelona ens deriva aquells més complexos o que més consideren que requereixen aquest plus de salut mental. A partir d’aquí podem definir tres perfils diferents d’usuaris. En aquelles persones en les que preval més el problema de salut mental que no la situació de sensellarisme la Residència Cal Muns no és el recurs adequat per donar resposta a les seves necessitats. En aquests casos cal que siguin derivats a una residència per persones amb problemes de salut mental. Altre perfil d’usuari és el d’aquella persona que durant l’estada a la residència finalment aconsegueix compensar-se i pot tornar a l’alberg. El tercer perfil correspon a aquell usuari que a més de compensar-se ha realitzat un treball personal que l’ha preparat per traslladar-se a un recurs residencial de menys urgència, menys intensitat i major autonomia.
Són casos recuperables?
Exacte, els usuaris tenen perfils que poden compensar-se i estabilitzar-se a través d’una pauta farmacològica i d’una atenció d’infermeria i de seguiment diari. La Residència Cal Muns no és un recurs de psiquiatrització excessiva, sinó un recurs sòcio-comunitari amb aquest complement en salut mental a càrrec no només de professionals d’intervenció socioeducativa -com qualsevol alberg educatiu- sinó també d’un equip multidisciplinari amb trajectòria i experiència en salut mental que prové del sector sanitari: psicòlegs, psiquiatres, personal d’infermeria i treballadors socials. Això forma part know how de la Fundació Sant Pere Claver.
El fet de que diferents serveis convisquin en un únic equipament és una mostra de la lluita contra l’estigma.
Sí i la lluita contra l’estigma és un dels objectius de la xarxa assistencial. Quan parlem d’un abordatge comunitari parlem de lluitar contra l’estigma: que en uns espais comuns cohabitarem i conviurem uns i altres. I aquesta és l’aposta que fem a Cal Muns, encara que és una aposta que comporta dificultats i un procés no només per a la institució sino també pels veïns del barri La Bordeta. Cal remarcar que tant entre els veïns com el teixit associatiu de la zona l’equipament ha tingut bona acollida. El barri de La Bordeta és un barri molt ric en teixit associatiu i per aquest motiu des de la institució hem treballat amb agents clau del territori com el Secretariat de Sants-Hostafranchs-La Bordeta, la Parròquia de Sant Medir, les Cotxeres de Sants, Sants 3 Ràdio i les associacions veïnals, entre altres. Tots donen suport i aposten pel projecte. Per tant, podem dir que mica en mica aquest projecte de normalització de l’estigma es va incorporant a la societat.
“Mica en mica aquest projecte de normalització de l’estigma es va incorporant a la societat”
Ens pot explicar més sobre aquest model d’atenció comunitària a la salut mental que ha mencionat anteriorment?
A l’actualitat ens dirigim cap a una atenció a la salut mental més comunitària que correspon a una reforma psiquiàtrica molt més comunitària i molt rehabilitadora. En canvi, abans les persones amb problemes de salut mental es tractaven fora en centres allunyats o apartats de la societat i el problema de l’estigma estava molt present.
A la Residència Cal Muns també apostem per aquest model d’atenció comunitària a l’atenció de la salut mental. Altre exemple d’atenció comunitària és el de l’Hospital de Dia per a Adolescents de Sant Pere Claver – Fundació Sanitària que va començar a funcionar l’any 2002 i va ser el primer hospital de dia a la ciutat de Barcelona. És un centre d’atenció per a adolescents amb problemes de salut mental en el qual els nois/es en lloc d’estar a casa o ingressats al psiquiàtric estan en un entorn comunitari a prop de casa seva des de les 9h fins les 17h.
Les persones en situació de sensellarisme són altre col·lectiu d’usuaris prioritari dins els àmbits d’actuació del Grup Sant Pere Claver. A més de la Residència Cal Muns, quins altres serveis donen suport i assistència a aquest col·lectiu?
Sí, en el Grup Sant Pere Claver actuem en salut mental i sensellarisme des de diferents àmbits com és el cas ara de les plantes residencials de Cal Muns. Altre servei que oferim és el programa de Primer la Llar (Housing First) de l’Ajuntament de Barcelona que gestionen des de l’UTE Sant Pere Claver – Suara. Es tracta d’un programa d’accés immediat a l’habitatge i suport socioeducatiu adreçat a persones en situació de sensellarisme i en risc greu d’exclusió social a la ciutat de Barcelona. Des de l’UTE gestionem un total de 25 habitatges.
Un altre àmbit d’actuació és el programa de salut mental a persones sense llar que ens contracta CatSalut perquè professionals de Sant Pere Claver realitzin un seguiment in situ en tots els albergs de la xarxa assistencial amb l’objectiu de realitzar un acompanyament i un procés de diagnòstic en casos de problemes de salut mental.
Si hi ha una cosa que nosaltres coneixem bé desprès de tants anys, és la salut mental. Les xarxes d’intervenció social com Arrels, Càritas o Creu Roja realitzen una important tasca de localització i identificació de persones en situació de sensellarisme i coneixen l’usuari, però no són unitats sanitàries per dur a terme un abordatge en qüestions de salut mental. Nosaltres, en canvi, sí que podem oferir experiència i trajectòria en atenció sanitària.
Més informació
- Web Cal Muns
- Web als Residència Cal Mun
- Entrevista als coordinadors del Pla Individual ESMES
- Entrevista a Guillermo Bono
- Web Grup Sant Pere Claver
- Web Sant Pere Claver – Fundació Sanitària
- Web Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials