Quin impacte té l’art en el nostre benestar emocional? En parlem amb la Pilar Ruiz, persona atesa en el Centre de Salut Mental per a Adults de Sants i sòcia del Club Social Ments Obertes Sants-Montjuïc.
L’art, en moltes de les seves expressions, ha estat una constant en la vida de la Pilar. Des de petita va començar a experimentar amb la fotografia, el dibuix i el fang. D’adulta va estudiar a les escoles d’art i disseny Llotja i Massana i més tard va provar noves modalitats per continuar explorant en l’àmbit artístic. Es va dedicar també a realitzar maquetes d’arquitectura i a dissenyar llums per a la llar, les quals va comercialitzar durant 4 anys en una important cadena de botigues de roba, complements i decoració. A la Pilar, de 67 anys, li agraden els reptes i provar nous camins artístics que li plantegin dificultats.
Recentment ha rebut un dels accèssits del XXV Premi Agustí de Semir & Conxa Millán 2024 que convoca la Fundació CPB Dr. Fàbregas per a persones ateses a la xarxa de servei de salut mental i addiccions de Catalunya.
Pilar, què és per a tu l’art?
Per a mi, la pràctica d’una activitat artística suposa gaudir i divertir-se. Crec que l’art és sanador i una manera, un tant xifrada, d’expressar emocions i sentiments que a vegades ens és impossible expressar d’una altra manera. Jo vaig començar a modelar en fang més o menys als 13 anys. En aquella època m’ajudava a expressar el que sentia i a exterioritzar emocions que no verbalitzava. El mateix que faig amb els dibuixos. Dibuixant també allibero i expresso la ràbia, la tristesa i el sarcasme, estalviant aquestes emocions a l’altre.
Quin efecte terapèutic consideres que pot tenir l’art en qualsevol expressió?
Sens dubte l’art és alliberador i ens ajuda en el nostre benestar emocional. Una mostra clara d’això és l’artteràpia.
Què li pot aportar a algú, per exemple, començar a dibuixar?
Crec que moltes persones s’autolimiten a l’hora d’experimentar amb el dibuix, o qualsevol altra modalitat artística. Pensen que és difícil i que no seran capaços, que no els sortirà bé. Però cal provar. Jo els diria que, simplement, juguin sense importar el resultat del que creïn. Fer-ho ens connecta amb el nostre nen o nena interior, amb la diversió i el joc. És una sensació molt agradable.
Què et fa participar enguany en el Premi Agustí de Semir & Conxa Millán?
No coneixia aquest concurs, em vaig assabentar pel Club Social Ments Obertes. Feia uns mesos que m’havia comprat unes pastilles de grafit aquarel·lable i que havia jugat amb elles sobre el paper per a veure el seu comportament en aquest material, però sense major pretensió. I quan em vaig assabentar del concurs vaig dir: mira, aquí tens una bona motivació.
I has rebut un dels accèssits, entre una participació que ha superat les 700 obres presentades.
Sí, quan van dir el meu nom em vaig sorprendre perquè sabia que la participació havia estat molt alta i no esperava rebre cap premi. En finalitzar la gala, em van felicitar diverses companyes i companys del Club Social Ments Obertes que també havien assistit a la cerimònia. I va ser llavors, en rebre aquest reconeixement per part seva, que vaig sentir alegria. El reconeixement dels altres va ser per a mi molt important.
Què representa la teva obra?
Enguany la temàtica del certamen ha estat el cel. La meva obra es titula Tu ets el meu cel i és un collage en grafit aquarel·lable. M’he inspirat en plasmar colors del cel que no veuré mai com, per exemple, una aurora boreal. Durant el procés creatiu vaig jugar amb barreges de colors i, mentre ho feia, vaig sentir que més enllà de l’espectre lluminós, allò també podia representar a la humanitat, a les persones invisibles que queden fora del “quadre”. És una perspectiva que sovint repeteixo, el pensar en qui se sent diferent perquè està fora de la normativa i sent cert rebuig. També vaig deixar un espai en blanc en el quadre, que representa la llum que l’ull humà no pot captar o allò que la humanitat desconeix.