Recomanacions per a famílies de menors amb problemes de conducta davant el confinament

L’actual confinament garanteix, malgrat les restriccions, l’atenció sanitària encara que sigui en serveis mínims. Quan les problemàtiques associades al confinament desborden les capacitats del/la jove i/o de la família, sigui per trastorn mental o per problemàtiques conductuals, és important poder contar amb el suport dels professionals de referència. En aquestes situacions serà necessària la intervenció professional sigui des de l’àmbit sanitari o inclús judicial quant el/la jove està afectat per un procés judicial amb el suport dels tècnics de justícia. També en algunes circumstàncies excepcionals pot ser necessari activar a través del psicòleg o psiquiatra de referència una valoració responsable de permís per poder fer sortides de curta durada al carrer que puguin a la vegada prevenir “escalades negatives” que podrien originar conductes violentes.

Quan hi ha un consum previ de substàncies, el/la jove pot tenir dificultats afegides per la interrupció abrupta del consum i, per tant, a les dificultats del confinament es pot afegir la irritabilitat de l’abstinència. Aquesta situació encara es pot agreujar en persones amb addiccions franques. Pot ser adequat, segons les circumstàncies, consultar amb els referents de salut la possible indicació d’una medicació que permeti mitigar l’efecte de l’abstinència al jove. Per part dels joves i de la família, serà necessari un reconeixement del consum i un apropament més flexible al problema evitant en aquestes circumstàncies discussions i intentant estar disponibles oferint estones de comunicació i de trobada que el confinament pot afavorir.

Sovint, l’aïllament i la cerca d’espais privats per part dels adolescents tenen una funció positiva. Pot ser una forma de descansar, d’ordenar les experiències que estan vivint. Respectar el seu espai si és possible, si tenen habitació pròpia, deixar-la com espai de l’adolescent, no entrar en discussions per l’ordre o la manera en què el tenen en aquests moments. És important trobar la manera de tenir privacitat.

En aquestes edats, encara que les relacions amb els pares són importantíssimes, es posen en joc aspectes de la seva identitat que fa que les relacions d’amistat i de parella siguin viscudes sovint com les més significatives. Totes les possibilitats que els recursos telemàtics, internet, xats, mòbils… els ofereixen poden ser les úniques possibilitats de mantenir la relació encara que a distància. Serà important respectar, fins i tot promoure, aquestes necessitats de contacte i flexibilitzar possibles horaris i normatives prèvies al confinament amb l’expectativa de recuperar-les un cop la situació quedi normalitzada.

Donada la particularitat de l’adolescència, etapa en què coexisteixen aspectes de comportament encara infantils i aspectes adults, es poden donar diferents respostes al confinament. Defensivament pot desencadenar una resposta amb característiques infantils: mostrant-se més passius a casa. És important flexibilitzar-se i deixar-los temps per tal de que puguin anar trobant altres formes d’organitzar-se alhora que ajudar-los amb un ritme tolerable per anar assolint al manteniment d’unes pautes diàries que passat el confinament hauran de recuperar, com per exemple l’horari de dormir, etc…

És bastant habitual que en la etapa adolescent no es tingui desenvolupada suficientment una valoració acurada del risc. El/la jove pot sentir-se forts i sans. Els pot ser difícil, per exemple, comprendre per que encara que no es tinguin símptomes un pot ser portador de la malaltia. Serà necessària una actitud pedagògica, anar explicant i informant per ensenyar-li a tenir cura de si mateix i dels altres. Però és important tenir en compte que és molt normal aquesta falta de percepció del risc en qualsevol adolescent i que és des de les informacions que ell mateix pugui compartir amb els seus iguals i des d’aquesta actitud pedagògica dels pares/mares/cuidadors que l’anirà construint.

Sempre és molt necessari estimular la capacitat per negociar i arribar a pactes quan el subjecte ja té capacitats per fer-ho com passa a l’adolescència. La actitud d’escolta i de tenir en compte a l’altre és un model de relació que pot oferir l’adult que serà molt ben acollit pel jove que a la vegada anirà aprenent a desenvolupar-lo. Des d’aquest diàleg és indispensable arribar a acords per diferenciar allò que és intolerable per esdevenir “línies vermelles” per a tota la família (agressions per exemple) de conductes o funcionaments dels joves o de la resta de membres de la família que poden ser molestos però que davant els quals serà millor una actitud relativament flexible.

Els joves poden tenir moltes dificultats per tolerar l’avorriment, encara més quan les respostes que habitualment donarien per evitar-ho estan limitades pel confinament. Alhora esdevé que els adolescents no sempre tenen clar quines són les seves capacitats, els seus recursos, els seus interessos. Ajudar-los a trobar activitats que estimulin la seva motivació pot ser un bon acompanyament i que faciliti la relació. Proposar que intervinguin en alguna cosa concreta de la rutina de la llar, si té a veure amb poder sortir i anar a comprar o a llençar les escombraries o passejar el gos, millor. Si s’acosten a la cuina permetre que facin o contribueixin a cuinar el que més els agrada, per exemple. Estar molt atents i estimular qualsevol iniciativa de col·laboració del/la jove donant-li un espai d’acollida.

Si el domicili compta amb un espai com terrassa, balcó, pati interior o similar, utilitzar-lo en els moments de tensió per evitar escalades a la relació; si no surt l’adolescent pot ser un altre membre de la família qui el necessiti per aclarir-se o regular el malestar. Si no hi ha un lloc físic, buscar la manera de poder “sortir”, ja sigui utilitzant la música -si pot ser amb cascos- com a manera d’aïllar-se una mica, una dutxa, posar-se a fer exercici o allò que sentim que ajudi a esbargir-se i que iniciatives socials molt creatives estan posant al nostre abast.

Aquest conjunt de mesures busquen facilitar la convivència davant una situació difícil de viure i transitar per tothom. Però entenem que en algunes circumstàncies poden ser insuficients donat que el menor no vol o no pot acceptar aquestes restriccions i els límits imposats de no sortir de casa. En aquests moments és necessari que els pares i mares acceptin també les seves limitacions i que evitin escalades de confrontació que generin violència.