“Crec que sóc la última que es jubila dels històrics”, comenta la Roser Noguera, psicoterapeuta i psicòloga de la UPPIJ (Unitat de Psicoteràpia Psicoanalítica d’Infants i Joves), durant la conversa que mantenim amb ella per recórrer els seus més de 40 anys vinculada al departament de salut mental de Sant Pere Claver i conèixer més sobre com ha evolucionat l’assistència en salut mental en la nostra institució.
Els històrics, com els anomena ella, són els i les professionals que en la dècada dels 70 i els 80, amb el Dr. Jordi Font com a cap del departament de salut mental, van tenir un paper clau en l’impuls per a la creació de la xarxa pública de salut mental a Catalunya. “En aquells temps l’assistència en salut mental només estava present en els grans hospitals psiquiàtrics per atendre casos molt greus. La psicologia ambulatòria estava per fer, no existia en aquell moment, i els infants amb problemes de salut mental més comunes o no acudien enlloc o anaven a una consulta privada o a les consultes de neuropsiquiatria”, recorda la Roser.
Ella es va incorporar a l’equip de salut mental de Sant Pere Claver l’any 1977. En els seus inicis treballava els dissabtes al matí a l’hospital del carrer Vilà i Vilà, on es trobava amb la Mercè Villegas i l’Eulàlia Bassedas per a aprendre a fer reeducacions per infants guiades per la psicòloga Mercè Sariol. També aprofitava per assistir a les sessions clíniques impartides pels professionals de salut mental de la institució, una iniciativa essencial per a la formació continuada dels diferents equips del departament a través de compartir experiències i casos pràctics. La Roser Noguera era una jove psicòloga que recent havia acabat els estudis a la universitat i que, com altres companys i companyes, volia continuar formant-se i començar a exercir. “Durant les dècades dels 60 i 70 professionals sanitaris, de salut mental o socials que exercien en altres hospitals anaven a Sant Pere Claver a fer assistència de forma altruista els dissabtes. Teníem moltes ganes d’aprendre, d’entendre… i era una oportunitat per a formar-se professionalment i personalment amb professionals de prestigi i reconeixement en aquella època com el Jaume Aguilar i la Maria Victòria Oliva.”
Roser Noguera i Abdon Montserrat
Com explica la Roser, era un moment marcat per l’ànsia d’aprendre i de promoure projectes que havien quedat aturats feia molts anys per la postguerra i la dictadura: “sortíem d’una època molt minvada en la que el Règim tractava d’obstruir el pensament i el naixement de la psicologia psicodinàmica va suposar una apertura total de pensament. Malgrat que estava en un moment molt verd i molt inicial, la psicologia psicodinàmica esdevenia un model d’assistència molt diferent al que hi havia en aquells temps. L’atenció a la salut mental a Sant Pere Claver sorgeix des de la teoria psicodinàmica i des d’una important tasca de treball clínic, docent i d’investigació”.
Impulsors de la creació de la xarxa pública de salut mental a Catalunya
Paral·lelament, en aquella època, entre els professionals de la salut mental i les seves noves generacions existia un clar desig i una ferma lluita per aconseguir una xarxa pública d’atenció a la salut mental. A partir dels anys 80, el nucli de coneixement en salut mental -que dècades anteriors havia estat molt concentrat en l’àmbit privat- es trasllada a impulsar a través de l’empenta de generacions més joves una xarxa pública d’assistència a la salut mental des de la psicologia psicodinàmica que estigués a l’abast de tota la ciutadania. El Dr. Jordi Font, figura clau que va marcar els orígens, els valors i l’orientació en l’assistència de la salut mental a Sant Pere Claver des de 1965 –juntament amb el grup de psicòlogues Montserrat Trias, Vicky Sastre i Pilar Raventós-, explica a través d’una entrevista publicada per la Sociedad Española de Psicoanálisis (SEP) com va sorgir la possibilitat de participar en la creació de la xarxa de salut mental pública a Catalunya:
“L’Ajuntament de Barcelona ens va designar com un dels quatre Centres d’Higiene Mental de la ciutat. Molt amablement el regidor de salut ens va donar la iniciativa al nostre petit equip. El marc teòric en el que ens anaven desplegant era el d’una salut mental que comprengués l’assistència a les persones amb dificultats psicopatològiques, atenent tant als aspectes psiquiàtrics com els psicològics, la psicologia profunda del món inconscient i també els de l’entorn social. Naturalment, en aquesta tasca ens va ajudar la ràpida incorporació de professionals d’orientació psicoanalítica, que contribuïen a mantenir una continuada formació.”
Poc a poc, amb l’impuls dels quatre centres de salut mental d’assistència més primerenca que existien a la ciutat a inicis dels 80 -Sant Pere Claver, Les Corts, Torre Baró i Carmel- es va començar a perfilar el que més endavant serien els Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) de la xarxa pública. L’assistència en salut mental pública a la infància arribaria anys més tard, malgrat que a la nostra institució ja s’apostava per oferir una atenció als infants liderada per l’equip de la Dra. Maria Victòria Oliva. L’any 1977 la Dra. Oliva va fundar el Servei de Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil de l’Hospital de Sant Pere Claver, un servei que li va encarregar el Dr. Font i que en els seus inicis va estar marcat tant per la psicoteràpia com per la reeducació d’infants amb dificultats en l’aprenentatge. “Maria Victòria Oliva, Carme Miquel, Jaume Aguilar i Mercè Sariol, tots ells junt altres companys com Antònia Grimalt, Llúcia Viloca i Dulce Maria Martínez Sierra són els autèntics històrics de l’atenció a la salut mental d’infants al Poble-sec”, recorda Roser Noguera.
Inicis de l’atenció en salut mental a la infància
Ella també va ser una de les primeres professionals de l’equip del nou servei de Sant Pere Claver adreçat a la infància impulsat per la Dra. Oliva: “sempre he reivindicat, en el sentit més ampli, l’atenció a la salut mental en la infància. La tasca preventiva en salut mental durant la infància és clau: els infants són els adults del futur. Cal seguir lluitant per la infància i la seva salut mental. Oferir assistència ens permet aportar el nostre gra de sorra per contribuir a que els problemes de salut mental en els infants no esdevinguin tan greus en el futur”, explica Roser Noguera i remarca que que “els nens i les nenes que han estat atesos pel CSMIJ i UPPIJ si presenten un episodi de característiques psicòtiques, amb freqüència no desenvoluparan un trastorn greu a l’edat adulta. A nivell social, l’assistència en la salut mental en els infants és una inversió per a la societat importantíssima doncs moltes famílies viuen situacions desestructurades molt difícils i complicades”.
“Cal seguir lluitant per la infància i la seva salut mental. Oferir assistència ens permet aportar el nostre gra de sorra per contribuir a que els problemes de salut mental en els infants no esdevinguin tan greus en el futur”
Rememorant amb la Roser el curs de l’evolució de l’assistència en salut mental a la infància, cal remarcar també l’any 1990. Va ser quan es va plantejar la creació del que es va anomenar Centre d’Assistència Primària de Psiquiatria i Psicologia Infantil (CAPIP). “Tinc viva a la memòria una reunió a casa de la Maria Victòria Oliva per decidir quins professionals volíem participar en aquest nou projecte, que implicava més hores laborals, i qui preferia quedar-se en la tasca més específica de psicoteràpia, que es designaria com Programa de Tractaments Específics per Infants i Joves (PTEI). Veiem doncs, com els equips de secundària esdevenien la llavor de l’estructura del departament de salut mental actual”, recorda la Roser i explica que ella finalment va decidir incorporar-se a l’equip que va promoure la creació del CAPIP (que anys més tard va esdevenir l’actual CSMIJ), juntament amb els companys Josep Coromines, Mercè Rueda, Joana Alegret, Montse Nogués i Assumpció Díez.
Paral·lelament, en el PTEI van participar professionals de Sant Pere Claver com Carme Ríos, Enrique Ger, Assumpció Soriano, Abdon Montserrat i Amèlia Chancho. Al llarg de la dècada dels 90, l’atenció a la salut mental d’infants a la institució també es va veure reforçada amb la creació l’any 1993 de l’Equip d’Atenció al Menor (EAM) i el 2002 de l’Hospital de Dia per a Adolescents.
Roser Noguera també destaca un altre any significatiu per l’atenció a la salut mental dels infants: l’any 2017, quan el conseller de Salut en aquella època, Toni Comín, va anunciar la dotació de nous recursos a favor del finançament de l’assistència pública en salut mental per a la infància. A partir d’aquest moment, el CSMIJ reforça notablement els seus equips de personal clínic i treball social.
“Després de 15 anys treballant en el CSMIJ vaig tornar als orígens, a la Unitat de Psicoteràpia Psicoanalítica d’Infants i Joves (UPPIJ) on he estat també 15 anys. He après dels mestres, he realitzat moltíssimes sessions de psicoteràpies individuals i de grup, i entre tots els companys/es vam escriure el llibre “Psicoteràpia focal de nens”. Hem fet i fem docència dins i fora de Sant Pere Claver i hem impulsat la recerca en salut mental d’infants a través de diverses publicacions”. La Roser Noguera també té paraules de reconeixement pels caps del departament de salut mental: “primer va ser el Jordi Font, que li va donar el relleu al Rafael Ferrer i aquest al Jaume Aguilar, qui va passar el càrrec a l’actual cap, el Dr. David Clusa. Tots gestionant els esdeveniments que al llarg dels anys han marcat la trajectòria del departament de salut mental sense defallir en que la teoria psicodinàmica –aplicada a la salut mental pública- impregni la tasca de treball clínic, docent i d’investigació que impulsem des de Sant Pere Claver”.
“Vull subratllar també la importància de la tasca realitzada per les secretàries del departament de salut mental”- afegeix la Roser- “sense elles no podríem dedicar-nos a l’atenció clínica”. Al final de la nostra conversa per recordar els seus 42 anys com a professional de Sant Pere Claver, la Roser Noguera dedica unes paraules als seus companys i companyes de l’UPPIJ: “Moltes gràcies a totes i totes per la vostra gran dedicació en l’atenció a la salut mental dels infants a Barcelona: Abdon Montserrat com a coordinador –una figura clau per l’equip- i Carme Ríos, Encarna Sánchez i Teresa Ferret. També a la Mònica Pla i a tots els i les companyes que han format part de la UPPIJ en aquests anys del servei”.
“Estic molt orgullosa i contenta d’haver participat amb tots vosaltres de la creació de molts dels equips del departament de salut mental de Sant Pere Claver. Moltes gràcies i no defalliu: cal continuar reforçant l’atenció a la salut mental dels infants, són el nostre futur”, afegeix la Roser.
“El món intern de l’infant és fascinant i una gran descoberta”
“I què li diries a les noves generacions que venen i que també formaran part de la nostra institució?”, li preguntem al final de la nostra trobada i ella respon: “que no perdin mai les ganes i l’energia per treballar per la salut mental dels infants. Entrar en el món intern de l’infant és fascinant i sempre una gran descoberta: tenim el privilegi d’anar de viatge al món intern de l’infant en cada sessió i cada sessió és una experiència única, inclús amb un mateix pacient, i un enriquiment constant. És essencial que el professional estigui present al 100% i per això és molt important el treball personal i cuidar-se molt per poder acompanyar els nostres pacients. Cuidar-se, formar-se, supervisar, tenir un bon equip i un bon sou són aspectes claus per desenvolupar amb qualitat la nostra tasca”.