19/10/2015. A Catalunya, la xarxa sectoritzada i pública d’hospitals de dia (HD) per a adolescents es va posar en marxa a finals de 1998. El servei atén nois i noies amb trastorns mentals que tenen entre 12 i 18 anys, majoritàriament derivats pel servei ambulatori (CSMIJ) o bé després de l’alta d’un ingrés psiquiàtric hospitalari. Es tracta d’un servei pensat per a adolescents amb patologia mental greu i amb dificultats per a dur a terme les activitats i relacions adequades al seu moment evolutiu. El tractament és interdisciplinari i intensiu; consisteix en un ingrés parcial de dilluns a divendres matí i tarda, encara que en cada cas s’estudia les necessitats concretes i es pacta l’horari individualment.
Tot i que els diferents HD de Catalunya tenen punts en comú, el que descriuré a continuació es refereix a l’HD de Sant Pere Claver – Fundació Sanitària, que va començar la seva activitat el 2002.
Treballem des dels paràmetres que ens aporta la comprensió psicoanalítica del funcionament mental. Els nois i noies ingressats tenen afectats diferents aspectes de la seva realitat interna i externa. Per aquesta raó és a través de la interdisciplinarietat i el treball en equip que tractem de millorar les seves condicions de vida. Per tant, comptem amb un equip format per professionals de diferents àmbits: psiquiatres, psicòlegs, treball social, educació social, infermeria, una mestra i una administrativa-secretària.
Cadascú realitza la tasca des de la seva àrea però alhora amb uns objectius comuns que sorgeixen de l’esforç d’elaboració conjunta i que pretenen la millora psíquica de l’adolescent. Cada disciplina és una peça d’un trencaclosques que ha d’encaixar correctament i complementària amb la resta. El vincle en xarxa, creat per tots els membres de l’equip, és una força que permet reparar i elaborar les relacions d’aquests nois i noies amb vincles empobrits, malalts o malmesos. Així doncs, considerem equip terapèutic totes les persones que a l’HD interaccionen amb els adolescents i què, en la mida de la responsabilitat diferenciada de la seva funció, han de donar respostes de salut.
L’HD és un espai de vida i relació, per tant, la convivència és un factor bàsic en el qual hi incidim. Donem molt valor a l’estil de relació i a les diferents dificultats o possibilitats que sorgeixen en les dinàmiques que es creen en el grup d’iguals. La intervenció dels professionals, afavorint l’autoobservació, posant límits, donant suport front a la frustració són algunes de les funcions que es poden exercir compartint els diferents moments de la jornada dins de l’HD. S’atén cada noi i noia amb tanta individualitat com és possible per tal d’afavorir la identitat necessària per continuar endavant.
Els conceptes psicoanalítics de transferència i contratransferència són importants per dur a terme la tasca assistencial de l’HD i convé tenir-los en compte. El pacient repeteix en la relació amb l’equip terapèutic moltes de les actituds que són causa i efecte de la seva problemàtica. Per això, és molt útil l’observació en els diferents espais de convivència: tallers, aula, infermeria o sessió de psicoteràpia; com també les diferències en les relacions que els nois i noies estableixen amb cadascun dels membres de l’equip.
Aquesta repetició en l’escena de l’hospital és una bona eina d’observació i treball que ajuda a afinar millor el diagnòstic i organitzar els recursos terapèutics adients per a cada persona. Com també, la comprensió i elaboració que fan els professionals dels diferents missatges verbals i no verbals, que permeten enfocar millor la relació amb l’adolescent i així donar una resposta diferent a la que habitualment obté del seu entorn. És a través de la introjecció d’aquestes noves experiències que es va propiciant un canvi psíquic.
Parlem d’una transferència institucional que ens permet aquí i ara apropar-nos des de l’Hd als sentiments de dolor, distorsió de la realitat, agressivitat. Considerem, doncs, que un dels factors terapèutics de l’ingrés en l’HD és la funció de revêrie que exerceix l’equip.
Aquest abordatge multimodal requereix mantenir la coherència i cohesió dels diferents professionals que intervenen. És una condició i alhora un repte imprescindible. Per això, les reunions d’equip i les supervisions que aporten pensament i reflexió són de cabdal importància.
Alguns pacients són resistents i la patologia està molt arrelada amb la qual cosa les possibilitats de canvi psíquic són modestes. Però la nostra experiència ens demostra que intervenir amb aquesta intensitat i amb totes les disciplines que tenen cura de les diferents àrees de la vida d’un adolescent permet ajudar pacients complexes i greus que amb altres abordatges no seria possible. Hem observat evolucions molt favorables que han permès desenvolupar els recursos sans del pacient i la seva família just en un moment de la vida tant fonamental i decisiu com és l’adolescència.
Article: Assumpció Soriano, Psiquiatra-Hospital de Dia per a Adolescents
Font: Newsletter SEP, tardor 2015
C. Mare de Deu del Port, 344-346. 08038 Barcelona
Tel. 93 431 71 62
Fax 93 421 53 99
www.spcsalut.org/sm-hospital-dia
www.spcsalut.org/sm-consultajove
Altres serveis de salut mental