L’Hotel Salut tanca les seves portes després de 6 mesos d’assistència sanitària i d’acompanyament social a un total de 94 persones en situació de vulnerabilitat socioeconòmica i/o de carència d’una llar o habitatge que han donat positiu en les proves de la COVID19 o que han presentat símptomes de la malaltia.
Aquest servei d’àmbit social i sanitari és un model pioner a tot l’Estat que ha impulsat el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Institut Municipal de Serveis Socials i que hem cogestionat des de Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials en col·laboració amb l’Equip d’Atenció Primària 2k Gaudí responsable de l’assistència sanitària.
Des de l’inici del projecte el 7 de maig fins a finals d’octubre han participat a l’equip de Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials 25 professionals dels àmbits de l’Educació Social i la Integració Social per crear i promoure els vincles amb les persones usuàries a través d’un acompanyament social i emocional durant la seva estada a l’Hotel Salut. Paral·lelament, l’equip de professionals ha donat suport i ha orientat als 9 voluntaris i voluntàries del nostre Servei de Voluntariat que també han participat d’aquest projecte acompanyant telemàticament als usuaris i usuàries dos o tres cops per setmana.
A 10 dies del tancament del recurs, hem conversat amb part de l’equip de Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials de l’Hotel Salut per conèixer com han transcorregut aquests 6 mesos del servei. Ens expliquen que per a tots i totes -persones usuàries, voluntaris i professionals- coincidir en l’Hotel Salut en el context de la situació de pandèmia ha estat una experiència que els ha portat molt a nivell personal. Recollim algunes de les reflexions i valoracions d’aquesta conversa a cinc bandes amb:
- Raúl Alcázar, Director Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials
- Sara Muñoz, Coordinadora Equip Social de l’Hotel Salut
- Eva Sánchez, Educadora Social i Responsable d’un dels Torns de Matí de l’Equip Social de l’Hotel Salut
- Ness Martínez, Integrador Social Equip Social de l’Hotel Salut
- Johana Julio, Integradora SocialEquip Social de l’Hotel Salué
P: Quins reptes ha plantejat aquest recurs?
Raúl Alcázar: Ha sigut un projecte molt intens i ha suposat molta responsabilitat. Estem molt satisfets de la tasca realitzada i de l’equip que hem construït. Degut a la situació i a les característiques del recurs, hem reinventat la nostra tasca i hem adaptat les instal·lacions de l’hotel per donar resposta a les necessitats del projecte: des de la senyalització dels espais a com guardar els materials, com distribuir-nos, com atendre a la persona usuària i com generar protocols per coordinar-nos amb els professionals de l’assistència sanitària i aprendre a treballar en equip fora del nostre equip immediat.
I la relació que hem establert amb els usuaris ha estat molt satisfactòria. Al principi ens vam impregnar molt del llenguatge mèdic, però poc a poc hem implementat també el nostre llenguatge i tarannà en el projecte per dur a terme l’acompanyament emocional, el qual ha estat clau en aquesta situació d’emergència. La distància física no havia de ser una distància social, havíem d’estar el més propers possibles sense oblidar les mesures de seguretat i de prevenció necessàries. I ho hem aconseguit. Hem estat distanciats físicament però molt propers social i emocionalment durant el nostre acompanyament a les persones usuàries.
Johana Julio: No somos sanitarios y no estábamos acostumbrados a las mascarillas ni a los EPI. A pesar de todas las barreras que conllevan las medidas de seguridad a causa de la pandemia, hemos podido comunicarnos y crear el vínculo con la persona usuaria. Me quedo con la valoración que los usuarios nos dan siempre que se van. Son todas muy buenas.
Raúl Alcázar: A més de la tasca d’acompanyament social i emocional durant l’estada de les persones usuàries, també hem entomat la coordinació de tasques de treball social necessària per la sortida de cada usuari de l’hotel salut, una tasca que no estava contemplada inicialment en el projecte. S’han aplaçat sortides a l’espera de finalitzar la part de treball social doncs tot el que es pugui prevenir des del projecte abans de l’alta de la persona repercutirà en que no torni a necessitar de forma immediata aquest servei.
P: Com s’ha aconseguit crear i promoure el vincle amb les persones usuàries?
Sara Muñoz: Les persones que arriben a l’Hotel Salut senten por i incertesa per la situació de la pandèmia, no coneixen a ningú i se senten desprotegides. El fet que algú t’acompanyi amb calidesa fa que confiïs en aquella persona. Amb la pandèmia la interacció i l’apropament físic no era possible i per fer aquest acompanyament social i emocional hem hagut de canviar la nostra manera de treballar i de fer les activitats. La tecnologia ens ha permès l’apropament a la persona atesa: veure-la, que ens veiés, mostrar-nos sense mascareta i poder conversar.
Eva Sánchez: Per algunes de les persones usuàries ha estat una situació dura perquè la quarantena no ha sigut de 15 dies. Algunes han estat fins a 60 dies. Estar confinats en una habitació sol i sola és una experiència difícil i veure’ns, malgrat anar vestits amb els equips EPI, era sentir que no estaven sols i soles i que havia un equip que es preocupava perquè estiguessin bé.
Alguns usuaris no parlen espanyol i es creava una barrera lingüística. El fet de conversar amb ells sempre permet profunditzar i conèixer millor a la persona. Nosaltres en la nostra tasca preguntem com estan i si necessitem alguna cosa, però no podem estar perquè ens expliquin la seva experiència, d’on venen, que els ha passat… I l’acompanyament telemàtic dels voluntaris i voluntàries ho ha fet possible.
P: Quin és el perfil de la persona usuària de l’Hotel Salut?
Sara Muñoz: La majoria de persones usuàries venien d’equipaments amb un equip social al darrera. En aquest cas, la nostra tasca se centrava més en la coordinació. L’altre perfil, persones que venien de situació de carrer o d’algun pis, eren més vulnerables i tenien més dificultats. Amb aquest col·lectiu sí que hem treballat molt en l’acompanyament, en tenir cura del seu estat emocional i en cobrir les necessitats bàsiques com lliurar roba i productes d’higiene. A més de consultar si tenien o no on allotjar-se desprès de l’alta per, en cas de que fos necessari, contactar i vincular-los amb Serveis Socials de l’Ajuntament.
P: Com han condicionat la vostra tasca les mesures de seguretat i prevenció davant el Covid19?
Raúl Alcázar: Malgrat les dificultats que ha comportat la situació de la pandèmia i les mesures de protecció necessàries, el fet de no haver tingut molta pressió assistencial en el servei de l’Hotel Salut ens ha permès poder donar una assistència més personalitzada a les persones usuàries.
Ness Martínez: Al principio de la pandemia el personal sanitario sufrió la escasez de equipos EPI y nosotros no nos hemos encontrado con esa situación. Siempre hemos tenido los recursos necesarios para no ponernos en riesgo y nos han informado muy bien de cuáles eran los protocolos de seguridad. Sabíamos que íbamos bien protegidos: eso tranquilizaba mucho y nos permitido poder concentrarnos en nuestro trabajo.
P: Com es valora el treball conjunt entre l’àmbit sanitari i social?
Johana Julio: El confinamiento y lo que genera a nivel social es muy duro. No hace falta estar en situación de calle para sentirte vulnerable. Creo que la combinación de equipo sanitario y de equipo social es muy positiva para que el usuario sobrelleve con un acompañamiento esta situación tan particular.
Raúl Alcázar: En aquest projecte, l’equip sanitari es recolza en l’equip social perquè acompanyi emocionalment a la persona durant el seu confinament i la seva estada a l’Hotel Salut. És important entendre que les persones som molt més que l’estat de salut física. És tant o més important la salut emocional i com afrontem la situació en la que ens trobem: podem trobar-nos molt malament a nivell físic però ens sentim recolzats i amb forces per sortir endavant, o no ens trobem en un estat greu físic però tenim un sentiment de solitud que ens pot fer caure en el desànim i en el no voler tirar endavant.
