02/12/2015. La discapacitat a causa d’un problema de salut provoca una restricció o absència de la capacitat per realitzar una activitat dins del que es considera la normalitat. Les persones amb discapacitat tenen perfils molt heterogenis, amb nivells funcionals diferents i necessitats molt diverses.
La discapacitat intel·lectual és una limitació que tenen algunes persones per realitzar algunes funcions a nivell cognitiu que afecta la seva conducta adaptativa, interferint en el seu nivell d’autonomia.
La Convenció de la ONU sobre Drets de les Persones amb Discapacitat va marcar un punt d’inflexió en l’atenció de persones amb discapacitat. L’article 3 estableix el “respecte de la dignitat inherent, l’autonomia individual, inclosa la llibertat de prendre les pròpies decisions, i la independència de les persones”.
El text especifica que les persones amb discapacitat tenen “dret a viure de forma independent i a ser incloses en la comunitat […] amb opcions iguals a les de la resta”. També a tenir accés “a una varietat de serveis d’assistència domiciliària, residencial i altres serveis de suport a la comunitat, inclosa l’assistència personal que sigui necessària per facilitar la seva existència i la seva inclusió a la comunitat, i per evitar el seu aïllament o separació d’aquesta”.
Al món un 1,5% de la població pateix una discapacitat intel·lectual, segons l’Organització Mundial de la Salut. D’aquest percentatge entre un 30% i un 50% de les persones amb discapacitat intel·lectual tenen trastorns psiquiàtrics i/o de conducta afegit.
A Catalunya, hi ha 537.998 persones amb algun tipus de discapacitat de les quals 51.902 persones presenten discapacitat intel·lectual, segons dades de l’any 2014 del Departament de Benestar Social i Família.
Al nostre país la taxa de discapacitat intel·lectual de la població de 16 a 64 anys és de 6,3 persones cada 1.000 habitants, segons dades de l’Observatori de Treball elaborades per Comissions Obreres.
A l’Estat espanyol s’estima que aproximadament un 1% de la població té algun tipus de discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, segons la Confederació Espanyola d’Organitzacions en Favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (FEAPS).
A finals de l’any 2013 hi havia un total de 234.915 persones amb una discapacitat intel·lectual reconeguda amb un grau igual o superior al 33%, dels quals hi havia 134.127 homes (57%) i 100.788 eren dones (43%).
Pel que fa als trams d’edat 38.680 persones tenien entre 0 i 17 anys (16,5%), 68.492 persones entre 18 i 34 anys (29%), 108.696 perones entre 35 i 64 anys (46%), 15.234 persones entre 65 i 79 anys (6,5%), i 3.813 persones majors de 80 anys (1,6%).
Sant Pere Claver treballa per millorar l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual
Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials compta amb diversos recursos assistencials per millorar l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental.
El Centre de Dia i la Residència Tres Pins són equipaments que ofereixen servei a persones majors de 18 anys amb discapacitat intel·lectual i trastorn de conducta. Tres Pins ofereix l’oportunitat de viure una vida més autònoma, on els usuaris poden relacionar-se amb altres usuaris.
El Centre de Capacitació My Life també treballa per millorar l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual i/o problemes de salut mental. Es tracta d’un servei pioner i innovador en l’acompanyament de processos de capacitació i promoció de l’autonomia en persones amb discapacitat intel·lectual i/o problemes de salut mental de la Fundació Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials. L’objectiu principal és que les persones usuàries puguin viure de manera més independent i s’integrin plenament a la seva comunitat.
L’atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual als recursos sanitaris
Una persona amb discapacitat intel·lectual presenta una major predisposició a tenir malalties, tant de tipus físic com mental. El fenomen d’emmascarament que viu aquest col·lectiu fa que les possibilitats d’accés als dispositius de salut sigui “inferior a l’esperada”, segons Discapacitat Intel·lectual Catalunya (DINCAT). Per això aquestes persones tenen més risc que les patologies que presenten no es diagnostiquin ni es tractin de manera correcta.
La majoria de persones amb discapacitat intel·lectual viuen amb estrès haver d’anar a un dispositiu de salut ja sigui per la seva discapacitat com pel funcionament dels serveis i el seu personal. Per això es demana als professionals de la salut que modifiquin la seva forma de treballar per facilitar la col·laboració durant la visita.
Segons DINCAT algunes de les dificultats de l’atenció sociosanitària de persones amb discapacitat intel·lectual són:
- Dificultats per adaptar-se a les situacions desconegudes. Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen complicacions per afrontar situacions que són noves o que no són rutinàries. En aquests moments els costa estar tranquil·les.
- Dificultats per a la comprensió i transmissió de la informació. Les persones amb discapacitat intel·lectual presenten problemes per entendre vocabulari molt tècnic, frases amb doble sentit o molta informació en poc temps. Alguns també tenen obstacles amb les referències temporals. Per això pot ser que tinguin dificultats per entendre i processar la informació que els arriba.
- Dificultats per a l’expressió del malestar. El dolor o malestar que poden experimentar les persones amb discapacitat intel·lectual es poden expressar amb crits, agressions i altres conductes menys adaptades.
- Dificultats per a la integració d’estímuls sensorials. Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen dificultat per processar els estímuls que els hi arriben a través dels sentits. Si hi ha una sobreexposició a estímuls, com en un servei d’urgències, la persona experimentarà més malestar que es podrà traduir en trastorns de conducta.
Les persones amb discapacitat intel·lectual que tenen una problemàtica de salut mental expressen els símptomes de manera diferent a la població general. En general el trastorn mental s’expressa mitjançant la conducta davant la dificultat d’expressar els símptomes, sobretot en els casos més greus.
Per exemple, els episodis d’ansietat en persones amb discapacitat intel·lectual són similars als de la població general. Però en persones amb discapacitat severa l’ansietat es manifesta a través de la conducta, generalment amb agressivitat cap a un mateix o cap als altres.
Podeu consultar més informació en el següent enllaç.